dimarts, d’abril 04, 2006

Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals

Fonaments Tecnològics de la Imatge

Ones electromagnètiques

La velocitat de la llum és de 300.000 km/s. Les ones electromagnètiques es desplaçen a aquesta mateixa velocitat.

Les ones electromagnètiques s’expandeixen del centre cap a la perifèria. També se les coneix com a Ones Hertzianes. L’espectre electromagnètic es compon de longitud, freqüència i magnitud d’ona:

Longitud d’ona: Distància entre el principi i el final de la ona, o entre dues crestes contínues. Es medeix en metres per segon (m/s).

Freqüència d’ona: nombre de cicles d’ona que es produeixen en un segon. Es medeix en nombre de cicles per segon, és a dir, en Hz. 1 c/s = 1 herz.

Període: temps que triga la ona en fer un cicle complet. Es medeix en segons.

La amplitud es refereix a la potència de la ona.


L’espectre visible de la ona és la llum visible. Segons la longitud de l’ona de la radiació emesa el nostre cervell rebrà una sensació variable que denominem color.

Com més gran és la longitud ona la freqüència és més baixa i com més curta és l’ona, major freqüència.


Freqüències

3-30 KHz VLF

30-300 KHz LF (OL)

300-3000 KHz MF (OM)

3-30 MHz HF (OC)

30-300 MHz VHF (FM/DAB)

300 MHz - 3 Ghz UHF (UHF, GSM)

3-30 GHz SHF (SAT)


Ull humà i percepció de colors

- còrnia: lent de la càmara

- iris: diafragma

- bastons: regulen la quantitat de llum

- cons: sensibles a la LO, color.

La informació de la imatge és processada pel cervell.


Anàlisi i síntesi de les imatges de televisió

1 quadre = 1 frame

El cinema transmet imatges a 24f/s però es fa de forma duplicada, per tant, 48f/s.

La televisió varia segons el sistema:

- PAL (Europa): 25ips: 625 línies: 50 impactes visuals per segon: el semiquadre (field o camp) de línies senars (25) + el de línies parelles (25). Freqüència de camp de 50Hz. En una TV de 100Hz es duplica la senyal (PAL PLUS). La tele duplica els camps 50x2=100

Pal Plus= 16/9

Pal= 3/4

- SECAM (França): 25ips: 625 línies: 50Hz. Codifica la informació de color de diferent manera que el PAL.

- NTSC (EUA): 30ips: 525 línies. Freqüència de camp de 60Hz.

Píxel= picture element. Són els punts de la línia d’una imatge. Cada píxel pot tenir diferent profunditat de color, és a dir, el nombre de colors que pot emetre el punt.

Imatge de 1024x768= 1024 punts d’imatge per línia.


Senyal de TV

- informació de lluminància; escala de grisos.

- informació de crominància; senyal de color RGB.

- BURST; avisa que hi ha senyal de color. Si no hi ha BURST llavors és blanc i negre.

- sincronismes; avisa que s’ha acabat una línia o un camp. El sincronisme horitzontal marca l’inici de cada línia i el vertical marca l’inici de cada camp.


Fonaments Tecnològic del So

Naturalesa del so

El so es propaga a 340 m/s.

Com major longitud d’ona té el so, més greu és. Els greus travessen millor les parets. El so el sentim quan la pressió de l’aire canvia i es propaga la ona. La unitat de pressió és el Pascal (μPa). μPa = micropascal

Els decibels (db) són una unitat relativa que necessiten una referència. L’oïda humana percep un mínim de 0 dB (20μPa) i el nivell de lesió ronda els 130 dB (100 Pa). El sonòmetre mesura els dB.


Característiques del so

- timbre:

- intensitat:

- to:

- sonoritat:

- tonalitat:


Senyal analògic i senyal digital

El senyal digital és un senyal discontinu. Es grava codificat en codi binari 1/0. Bit; impuls elèctric que representa un 1 o un 0.

El senyal analògic: en analògic graves informació o contingut i el transmets de la mateixa manera, és a dir, si graves un pic també el transmetràs.


D’analògic a digital

Per passar d’analògic a digital s’ha de mostrejar (sampling).

Es tracta d’agafar mostres de la ona. La freqüència de mostreig ha de ser com a mínim el doble de la màxima freqüència de senyal analògic (2,2) que vulguis digitalitzar.

20KHz és la freqüència màxima audible:

Una freqüència de mostreig de 44,1KHz és la mínima per treballar professionalment. Es pot treballar amb freqüències de mostreig de 48KHz, 96KHz...

16 bits= 216 = 65536 combinacions. El CD pot analitzar una mostra de 65536 combinacions.


Imatge digital

La llum es mostreja a 13,5 MHz i el color a 6,75 MHz.

L’ull humà és més sensible a la llum que al color. De 625 línies només en veiem 576. Cada línia de TV té 720 píxels.

La TV digital treballa amb vídeo per components. Compost per 3 senyals: una de llum i dos de colors.

Y – B – R (llum)

B’ – Y (u)

R’ – Y (v)

Video = llum + RGB

Vídeo per components = Y (13,5MHz), u (B-Y), v (R-Y)

Per connectar el vídeo per components a una altra màquina necessitem tres cables: 1 per llum i 2 per olor.

La freqüència de mostreig de la llum és el doble de la del color, per tant, per cada 4 mostres de llum hi ha 4 de color (2+2).

4=4=4 Y Y Y Y

u u u u

v v v v

4=2=2; de cada 4 mostres de llum, agafem 2 de cada color.

4=1=1; de cada 4 mostres de llum, 1 de cada color.

Es treballa en 8bits; 256 combinacions de color en cada píxel. Pot augmentar fins a 10 bits o més. El digital necessita uns codis de detecció i correcció d’errors. A vegades ocupen més espai que la pròpia informació digitalitzada.


Sistemes de compressió

MPEG= Movie Picture Experts Gropu

Mpeg 1; CD-Rom, VCD, imatge i so. 1991

Mpeg 1 (Layer III) = Mp3; àudio per internet

Mpeg 2; DVD, vídeo digital, DVB (TDT). 1994

Mpeg 4; dissenyat per internet. Àudio i vídeo. 1998


Ràdio Digital (DAB)

Fins ara el més nou era RDS (Radio Data System): canvi automàtic de freqüència, eslògan i nom d’emissora, prioritzar certes informacions.

Però ara arriba el DAB:

- Comença en proves el 1988.

- BBC; pionera el 1995.

- A Catalunya la CCRTV emet des de gener de 1997.

- Transmet per VHF no per FM.

- 220MHz aproximadament.

- qualitat de so comparable al CD.

- FM talla a 15KHz, DAB pot arribar a 20.

- Es potencia RDS.

- Es poden transmetre imatges.

- Es poden afegir moltes dades a la senyal.

- Actualment cada freqüència és una emissora. Amb el DAB les emissores van en paquets de 5 o 6 que es diuen Multiplex.

- Multiplex: paquets d’abast econòmic, per exemple Catalunya Ràdio= CRadio, CCultura, CInformació, CMúsica...)

- Màxima qualitat de transmissió 256kb/s. (FM: 92Kb/s)

Les emissores locals aniran a la Banda L (1400MHz). La Banda L es pot escoltar des de tota Europa (via satèl·lit).

Els americans no accepten el sistema DAB. Allà la ràdio digital es diu IBOC (In Bank Of Channel). L’IBOC transmet a 92kb/s i surt en digital i analògic alhora.

Al desembre de 2003 només hi ha dos canals de DAB del grup de Catalunya Ràdio.

Hi ha un projecte de ràdio única per satèl·lit: World Space.


Televisió Digital Terrestre (TDT)

A Espanya s’inicia amb Canal Satélite i Via Digital.

El 2 de desembre de 1996 neix el Canal Satélite Digital, del grup Prisa. El PP presiona per a que es creï una altra plataforma. Així el 1997 neix Via Digital.

DVB és la tècnica usada en les plataformes, en comptes del PAL. Avui dia les dues plataformes s’han fusionat i ha sorgit Digital Plus, que haurà de decidir per quin satèl·lit emet; si per ASTRA o per HISPASAT.

TDT utilitza el sistema DVB. Retevisión estrena el TDT el 26 de maig del 1997. El 4 de març de 2000 neix el primer sistema de TDT a la venta: Quiero TV. Oferia 14 canals, internet i més coses però va tenir molts problemes tècnics que el van portar a la fallida i a deixar d’emetre l’1 de juliol de 2002. Al 2000 van començar a sortir altres canals en període de proves com MadridTel o EuskalTel.

A finals del 2000 el govern dóna dues llicències a dos canals que comencen a emetre en digital el 18 de juny de 2002. Un d’aquests canals pertany al Grupo Correo (ABC). El Mundo crea l’altre canal, anomenat VeoTV. Els dos emeten per no perdre la llicència. Avui dia totes les televisions estatals emeten en digital.

NetTV, VeoTV, TVE, T5, A3, TVC...

El 3/24 ja està pensat per TDT. El projecte és fer TV3, K3, C33, 3/24 i un canal ineractiu. Paquet de 4, 5 o 6 canals. Emetre en TDT costa a TVC 1.000.000€ l’any. Hi ha uns 500 receptors a Catalunya.

L’altra llicència que es va donar a Catalunya va ser per al Grup Godó, que podria incloure fins a 4 canals.

Més avançats que nosaltres hi ha Alemanya. Es comenta que a Itàlia la TDT serà subvencionada. L’apagada analògica serà el 2012.

A EUA tallaran la NTSC el 2007 (ATSC: Advanced Television Systems Comitée).


Línies

Píxels

Format

HD ATSC (EUA)

1080

1920

16/9

HD DVB

720

1280

16/9

Sistema de compressió mpg2; 4 o 5 canals. Súper Canal de Teletext. TV interactiva; si el teu receptor té el xip MHP (Multimedia Home Platform).

Euro1080; canal europeu de TDT d’alta definició


Gravació magnètica de vídeo

Tres maneres de gravar vídeo en cinta magnètica:

- vídeo-compost: tot mesclat; lluminància i cromatisme, (VHS).

- vídeo per separat: pista de lluminància i pista de dos informacions de color mesclades (B – Y, R – Y), (SUPER-VHS).

- vídeo per components: tres pistes; lluminància, B – Y i R – Y.


Tipus de gravacions

Domèstic analògic: resolució 270 línies, Beta, 8mm, VHS (VHS-C).

Digital domèstic: resolució 575L, Mini DV, Digital 8.

Vídeo industrial analògic: resolució 400L, Umatic-LB, S-VHS, Hi8.

Vídeo semi-professional: resolució 750L, DV, DV Cam, DVC Pro (Panasonic), llegeix tots els formats.

Professionals analògics: resolució +400L, Umatic (HB i SP), Betacam, Betacam SP.

Professionals digitals: resolució +750L,

D1-D2-D3-D5-D6 (casi no s’usen)

DVC Pro 50 (D7); s’usa molt

Betacam SX

Betacam digital

Digital S (D9) de JVC

XD Cam (SONY); discs òptics

DVC Pro P2 (Panasonic); grava en targetes d’estat sòlid


1 comentari:

Pep Rifà ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.